Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs…
Baiona
Ciutat
Ciutat del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a Lapurdi, País Basc.
Situada a la confluència dels rius Ador i Niva, la ciutat és formada per tres nuclis enllaçats per ponts un que travessa el Niva i separa la gran Baiona, i un altre damunt l’Ador, entre la petita Baiona i el raval del Sant Esperit, suburbi industrial Conserva en gran part el recinte romà i el medieval, així com dues fortaleses, el Castell Vell i el Castell Nou També es conserva la ciutadella de Sant Esperit, obra de Vauban Aigua avall de l’Ador fins a la desembocadura, que és a 6 km, s’estenen els nuclis industrials metallúrgia, indústria química, aeronàutica, cuir i fusteria L’estuari és poc…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de material…
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…
Alberic

Vista del poble d'Alberic
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a la plana al·luvial estesa entre aquest riu i el riu dels Ullals.
L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Maella
Vista de Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…
Quart de Poblet
Ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja…
hidrocarbur
Economia
Química
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…