Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
estílops
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels estrepsípters, de la família dels estilòpids, els mascles del qual presenten quatre artells i les femelles no abandonen mai l’individu parasitat (un himenòpter del gènere Andrena).
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
vanessa
Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
psíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones petites amb un dimorfisme sexual accentuat, que culmina en les nombroses espècies que tenen femelles àpteres i fins i tot algunes d’àpodes.
Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és la llagosta verda
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
damer
Entomologia
Nom comú de les diverses espècies d’insectes lepidòpters del gènere Melitaea de la família dels nimfàlids, que es caracteritzen per la coloració de les ales, burella amb taques més fosques disposades com un escaquer.
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis
centre diferenciador
Biologia
Regió diferenciada del blastoderma dels embrions dels insectes, situada a la part que més tard correspondrà a la regió toràcica anterior de l’embrió, formada per acció d’una substància difusible provinent del centre formador.
Un cop format, esdevé el principal centre director del desenvolupament i del creixement de l’embrió És equiparable al centre organitzador dels amfibis