Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
Aleksandr’ Vassiliević Mossolov
Música
Compositor i pianista ucraïnès.
Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…
Martha Mödl
Música
Soprano alemanya.
Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de Barcelona amb…
,
Sherrill Milnes
Música
Baríton nord-americà.
Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni , de Mozart Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels…
,
Elisabeth Söderström
Música
Soprano sueca, de nom real Anna Elisabeth Söderstöm-Olow.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del Covent Garden…
,
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China 1987, The…
Maria Espinalt i Font

Maria Espinalt i Font
Música
Soprano.
Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…
,
Ramon Blanchart i Ferrer
Música
Baríton i cantant d’òpera.
Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907 Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…
,
Tadeusz Baird
Música
Compositor polonès.
Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…
,
Inge Borkh
Música
Nom artístic de la soprano dramàtica alemanya Ingeborg Simon.
El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura dramàtica,…
,
Maria Caniglia
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…