Resultats de la cerca
Es mostren 3403 resultats
Gabriel Mas Ripoll
Ciclisme
Ciclista de pista i tècnic.
Competí juntament amb Guillem Timoner en curses a l’americana Fou tècnic del velòdrom de Barcelona 1985-2000 i seleccionador català 1986-98 de la modalitat de pista
Juan Pablo Rodríguez
Natació
Nedador especialitzat en l’estil papallona.
El 1985 arribà a Barcelona i s’afilià al Club Natació Montjuïc Fou dues vegades campió de Catalunya en els 200 m papallona 1988, 1989 i tres vegades subcampió d’Espanya d’aquesta mateixa prova, dues a l’estiu 1985, 1989 i una a l’hivern 1985
Francesc Gordo Guarinos

Francesc Gordo Guarinos
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Handbol
Dirigent esportiu vinculat a l’handbol.
Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González
Mercedes Batidor Llabrés

Mercedes Batidor Llabrés
Arxiu Rugbi Club l’Hospitalet
Rugbi
Jugadora de rugbi.
Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals
Rosa Maria Andrés Rodríguez
Tennis
Tennista.
Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí

Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou ordenat de sacerdot al juny del 1964 a Tortosa Nomenat bisbe de Menorca , la seva acció pastoral com a bisbe començà al juny del 1991 Durant els anys al capdavant del bisbat impulsà la celebració de l’assemblea diocesana 1996-97 i la beatificació del sacerdot Joan Huguet i Cardona, assassinat per elements anticlericals el 1936 El 1999, fou nomenat bisbat de Lleida , on durant el seu pontificat es construí el nou edifici de Càritas diocesana, la remodelació de l'Acadèmia Mariana i la construcció de la Casa d'Espiritualitat, les parròquies de Santa Teresa Jornet i de Sant Antoni Maria…
Monti-sion
Església i col·legi de jesuïtes de Palma (Mallorca), continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià.
El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur installació L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del collegi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al s XVII Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el collegi fou ocupat per la Universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824 Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el collegi per l’Institut Balear 1837-1916 i per la Biblioteca Pública 1835-55 Els…
Editorial Moll
Editorial
Editorial fundada el 1933, a Palma (Mallorca), per Francesc de B.Moll i Casasnovas, com a continuació de l’Editorial Alcover SL, fundada el 1930 i dissolta pel maig del 1933.
Les seves colleccions més importants foren la “ Biblioteca Les Illes d’Or ” i “ Els Treballs i els dies ”, de cultura baleàrica la “ Biblioteca Raixa ”, de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M Alcover Dirigida per Francesc de B Moll fins a la seva mort, en collaboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable A més de les sèries en català, publicà…
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Sant Francesc de Mallorca

Interior de l’església de Sant Francesc
© Fotolia / Arverno
Convent
Convent franciscà de Palma (Mallorca).
El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…