Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de París, on estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb G Fauré Desenvolupà una doble carrera musical com a compositor i pianista Començà a compondre durant els primers anys del segle XX i el seu catàleg inclou música per a l’escena, orquestral i de cambra Fou membre del Consell Superior de Ràdio França i en aquest centre exercí de crític musical

En els que tenen la taula harmònica parallela a la superfície del terra piano de cua i clavicèmbal, la tapa superior, fixada amb frontisses laterals, se sol deixar semioberta per a reflectir el so, que és projectat en un sentit més direccional cap a l’auditori El puntal, que pot tenir diferents llargades o diferents posicions de fixació, trava l’obertura de la tapa en la posició desitjada

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat

Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or 1866 El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid les seves obres didàctiques foren adoptades pel conservatori de Madrid Autor d’obres religioses per a veus i orgue i de cançons per a cant i piano Les seves obres més conegudes són la Serenata moruna i un himne dedicat a Calderón

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part

Descendent del general Manuel de Llauder i de Camín Estudià dret i música amb M Negre a Barcelona, on fou un dels introductors del jazz Debutà com a pianista el 1929 i conreà el jazz simfònic En aquest gènere es destaca la seva Rapsodia sincopada 1961 per a piano i orquestra També féu música per a dibuixos animats i fou crític musical d' El Noticiero Universal , de Barcelona

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados, i amplià els seus coneixements musicals amb Charles de Bériot, a París, i amb Arthur de Greef, a Brusselles Actuà a París, a Brusselles i a Barcelona Exercí la crítica musical a “La Veu de Catalunya” i fou redactor en cap de la “Revista Musical Catalana” Publicà La música i els músics 1933, recull de crítiques, i Teoría de la música 1941

Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques

Diplomat al conservatori de Milà 1933, els anys següents guanyà nombrosos concursos gran premi de Ginebra, 1939 i emprengué una brillant carrera de concertista internacional Des del 1968 visqué a Suïssa Fou professor als conservatoris de Venècia, Bozen i Bolonya El 1964 fundà un festival de piano a Brescia El seu repertori comprenia, entre d’altres, Beethoven, Chopin, Schumann, Debussy, Bach, Mozart, Haydn i Rakhmaninov Deixà nombrosos enregistraments