Resultats de la cerca

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…

Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella…

Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665 Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam Fou membre de l’Accademia dei…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit…

Sovint se l’ha confós amb altres compositors amb el mateix nom i amb Lupus Hellinck Es formà com a nen cantor a la catedral de Notre-Dame de Cambrai entre el 1514 i el 1522 A partir d’aquesta data ingressà a la Universitat de Lovaina com a estudiant de filosofia L’any 1526 obtingué una plaça com a vicari de la catedral de Cambrai La resta de la seva vida es mantingué vinculat a la catedral d’aquesta ciutat, i arribà a ocupar-ne els càrrecs de sotsdiaca i director de l’escolania La seva obra inclou dues misses, quaranta motets, la major part a cinc o sis veus, i prop de trenta…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Henneberger piano, A Kranhals direcció i G Güldenstein teoria Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabats els estudis en aquest centre 1952, inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G Bialas i W Fortner El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a…