Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia…
Cristòfol Sanç
Historiografia catalana
Historiador.
Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic de la…
Stuff Smith
Música
Violinista nord-americà.
A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i…
Antonio Scotti
Música
Baríton italià.
Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia, integrada per cantants italians, amb la qual…
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una transformació…
Josep Canals Nolla

Josep Canals Nolla
Arxiu J. Canals Nolla
Hípica
Genet i entrenador de doma clàssica.
S’inicià en la doma clàssica a vint-i-tres anys Fou campió de Catalunya en la categoria de poltres de sis anys 2006 i del nivell Criterium Gran Premi 2008 Treballà com a professor al Centre Hípic Can Nicolau de Torrelles de Llobregat i a l’escola hípica Collserola de Sant Cugat del Vallès Creà la seva pròpia escola de formació de genets a les installacions hípiques propietat de Carles Torrell a Cardedeu Posteriorment, impartí classes de doma clàssica durant cinc anys al Centre Hípic Esparreguera Després traslladà la seva escola EDC Josep Canals al Club Hípic Llerona, a les…
Victor-Charles Mahillon
Música
Musicòleg belga.
Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més…
Romà Solà i Mestres
Cinematografia
Distribuïdor.
El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears Després muntà la…
Defensa Social
Partit polític
“Força política integrada per la federació dels centres de Defensa Social, Lligues catòliques i d’altres entitats similars” constituïda a Barcelona el 1903 sota la presidència d’Alexandre Pons i Serra, amb l’objectiu de defensar els interessos del catolicisme.
Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…
Els Evolucionistes
Art
Agrupació artística formada a Barcelona el 1917 per Joan Cortès —que en fou el guia estètic—, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons.
Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’…