Resultats de la cerca
Es mostren 8167 resultats
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
Woyzeck
Literatura alemanya
Drama de l’escriptor alemany Georg Büchner, que deixà fragmentari, i que fou publicat el 1879 (per un error de lectura de l’editor, l’obra aparegué com a Wozzeck, títol que utilitzà Alban Berg per a la seva òpera).
Narra la vida dissortada del soldat Franz Woyzeck, personatge bo i senzill, però dèbil, de qui tothom abusa la seva companya l’enganya amb el camperol, aquest es burla cruelment d’ell, així com tots els companys, i el metge l’utilitza per als seus experiments Enfollit, mata la dona, i ell mor també tràgicament L’obra ha estat portada al cinema per Werner Herzog 1979
Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min
Història
Primer califa almohade.
A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí
Jean-Étienne Portalis
Història del dret
Jurista.
Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804
Nicolás Florentino
Pintura
Pintor d’origen italià que treballà a la península Ibèrica.
Germà de Dello Delli , amb qui havia estat identificat L’única obra que li és atribuïda amb seguretat és el magnífic retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de Crist, coronat per una pintura al fresc que representa el judici final El seu estil, d’influència italiana, és força avançat en el conjunt de la pintura hispànica d’aquell moment
Gastó III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i príncep de Viana.
Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència
Carles de Fiveller de Clasquerí i de Torres
Història
Cavaller d’Almenara Alta.
Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns
Clarence Brown
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Realitzador preferit per Greta Garbo, amb qui realitzà Flesh and Devil 1927, A Woman of Affairs 1928, Anna Christie 1930, Anna Karenina 1935 i Maria Walewska 1937, entre d’altres Dirigí també biografies, com Edison, the Man 1940, i grans superproduccions The Rains Came 1939 El seu millor film, però, és Intruder in the Dust 1947, film aspre, inspirat en la novella homònima de William Faulkner
Melchior Broederlam
Pintura
Pintor d’origen flamenc.
Treballà des del 1381 per a Lluís de Mâle, comte de Flandes Des del 1385 serví Felip d’Ardit, duc de Borgonya, per a qui pintà, entre el 1393 i el 1399, les dues ales d’un retaule per a la cartoixa de Champmol Musée de Dijon, amb l' Anunciació i la Visitació , a l’esquerra, i la Presentació i la Fugida a Egipte , a la dreta
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Portugal, filla gran de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella.
Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel