Resultats de la cerca
Es mostren 8741 resultats
atmosfera modificada
Alimentació
Sistema d’envasament d’aliments que implica l’eliminació de l’aire de l’interior de l’envàs i la substitució per un gas o bé una barreja de gasos.
La barreja de gasos usada depèn del tipus de producte, però bàsicament es compon d’oxigen, diòxid de carboni i nitrogen en diverses proporcions L’atmosfera gasosa canvia contínuament durant tot el període d’emmagatzematge, per influència de diversos factors, com la respiració del producte envasat, canvis bioquímics i la lenta difusió dels gasos a través de l’envàs En qualsevol cas, ofereix una protecció addicional al producte alimentari allargant el temps d’emmagatzematge i el radi de distribució dels productes frescos
Boris Andrijovič Mikhajlov
Fotografia
Fotògraf ucraïnès.
Ha estat membre del grup d’artistes Harkov, que assolí reconeixement internacional, sobretot a partir de la biennal de Venècia del 1997 Considerat pioner de la fotografia postsoviètica, des dels anys setanta promogué un concepte de la fotografia allunyat de la imatgeria socialista A través d’un joc d’imaginació i d’intelligència, la seva obra es qüestiona les convencions de la fotografia Tracta temes referents a l’art, a les seves pròpies experiències i a la nova societat ucraïnesa
baldaquí
Art
Cristianisme
Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc, sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.
Pot ésser fix o mòbil Existent ja a les antigues basíliques cristianes, ha adquirit diverses formes i ornamentacions a través dels diferents estils És notable el baldaquí de bronze de Sant Pere de Roma 1624-33, obra de Bernini Als Països Catalans destaquen els de Toses Ripollès i de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell, del s XIII, ambdós de fusta, conservats al Museu d’Art de Catalunya, i el de la catedral de Girona, del s XIV, d’argent
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
salafisme
Islamisme
Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX sota l’impuls de Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī i de Muḥammad "Abduh
.
Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935
escriptura anglosaxona
Escriptura i paleografia
Escriptura usada pels pobles anglosaxons entre els segles VI i XII.
Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i italians
Radiotelevisione Italiana
Organisme públic de ràdio i televisió italià fundat el 1924.
Fins el 1976 tingué el monopoli de la radiodifusió i la televisió a Itàlia Començà les emissions televisives el 1954, i l’any 1977, simultàniament a l’inici de les emissions en color, hom establí tres canals RAI 1, RAI 2 i RAI 3 És governada per un consell d’administració format per membres del Parlament italià, que nomena el director general de l’ens Intervé en la producció cinematogràfica a través de la societat SACIS Società per Azioni Commerciali Iniziative Spettacolo
Antoni Ribas i Oliver
Pintura
Pintor.
Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats
Giuseppe La Farina
Historiografia
Política
Polític i historiador italià.
Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics
Eugène Labiche
Teatre
Dramaturg francès.
Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern