Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…
canal de l’esquerra de l’Ebre

El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
transparència
Física
En el camp de la mecànica clàssica i respecte a una radiació electromagnètica (en general la llum) que incideix en una substància, inversa de l’opacitat, és a dir, relació entre la intensitat de la radiació que travessa la substància (It ) i la intensitat de la radiació incident (Io ); s’escriu T=It/ Io
.
Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d’ona de la radiació incident
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.
ballaruga
Jocs
Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc i un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
Sant Sadurní d’Osormort
La casa de la vila de Sant Sadurní d’Osormort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…
Sant Martí de Riucorb

Sant Martí de Maldà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris…
Porrera
Porrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Limita amb Pradell de la Teixeta SE, Falset S, Gratallops W, Torroja del Priorat NW, Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant N i Alforja E, aquest terme pertanyent a la comarca del Baix Camp Comprèn gairebé tota la vall del riu de Cortiella, que neix al municipi veí d’Alforja i corre transversalment de llevant a ponent fins a la seva desembocadura al riu de Siurana, que travessa l’extrem occidental del terme De les muntanyes de la serra del Molló, alineació parallela a la de Montsant que fa que el sector N del terme sigui accidentat amb alçades màximes…
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix…