Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor austríac nacionalitzat nord-americà.
Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt…
quartet
Música
Composició musical per a quatre instruments o veus.
El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí el quartet per a piano i…
Juan Antonio Orrego Salas
Música
Compositor i crític musical xilè.
Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" 1949-56 i…
William Howard Schuman
Música
Compositor nord-americà.
S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…
Antonio María Valencia
Música
Compositor i pianista colombià.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà El pare, però, preferí que es formés amb H Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V d’Indy, composició i piano amb P Braud, contrapunt amb P Le Flem, harmonia i direcció amb L Saint-Requier, música de cambra amb G Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla Tornà al seu país natal el 1930 i hi…
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor, director i pedagog català.
La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…
Maria Rosa Ribas i Monné
Música
Compositora i pianista.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Director, compositor i violinista català.
A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…
Olav Fartein Valen
Música
Compositor noruec.
Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…
Domenico Gabrielli
Música
Compositor i violoncel·lista italià, conegut també amb el nom de Minghino dal violoncello.
Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…