Resultats de la cerca

A Vilafranca, on era arquitecte municipal 1904-10, féu l’altar major 1902 de l’església de la Trinitat i la façana 1912 de la casa de la vila A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni 1912 En un estil goticista construí el casal de Catalunya 1928 del Centre Català de Buenos Aires

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques

Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit

Format sota la influència dels demòcrates revolucionaris dels anys seixanta L’obra més important, Podlipovtsy 1864, descriu els sofriments dels pagesos de Perm Fou el primer a descriure la vida dels obrers dels Urals Gde lučšeje , ‘On millor', 1868 i el problema de la servitud de la dona Svoj khl’eb 'El vostre pa’, 1870

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando 1772, entitat de la qual fou membre Fou també acadèmic de Sant Carles 1781 Director de gravat de l’Academia de México 1786, féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i illustrà llibres, com el Viaje de España , de Ponz

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil

Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798

Autor de Silbermann 1922 i Le retour de Silbermann 1930, novelles on evoca amb sinceritat i esperit de comprensió els problemes de l’antisemitisme Escriví també novelles d’intriga amorosa Amour nuptial , 1929 i psicològiques Les hauts ponts , 1932-35 Quand le destin nous mène , 1981 Fou membre de l’Académie Française des del 1936