Resultats de la cerca
Es mostren 97450 resultats
Glenn Close
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand, Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears, Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991…
Milan Kučan
Política
Polític eslovè.
Fill de mestres, durant l’ocupació de l’antiga Iugoslàvia els nazis mataren el seu pare, membre de la resistència Graduat en dret per la Universitat de Ljubljana 1964, inicià de molt jove la carrera política membre de les Joventuts de l’antiga República Iugoslava d’Eslovènia 1964-67, que presidí en 1968-69, del secretariat del comitè central de la Lliga Comunista d’Eslovènia 1969-73 i secretari de l’Aliança Socialista d’Eslovènia 1973-78 En 1978-82 fou president de l’Assemblea d’Eslovènia Des d’aquests càrrecs promogué el pluralisme, el diàleg i els mètodes democràtics, en la mesura que ho…
Lee Teng-hui
Política
Polític taiwanès.
Becat a la Universitat de Kyoto, durant la seva residència en aquesta ciutat s’allistà voluntari a l’exèrcit japonès 1944-45 Posteriorment es diplomà en agricultura 1948 per la Universitat de T’aipei El 1953 obtingué un màster per la Universitat d’Iowa, i visqué als Estats Units fins el 1957 De retorn a Taiwan, es dedicà a l’assessorament per a la modernització de l’agricultura i, fins el 1978, exercí la docència universitària El 1968 es doctorà en agricultura econòmica a la Universitat de Cornell Ithaca, EUA Membre del Guomindang 1971, fou alcalde de T’aipei 1979-81 i després governador…
Juliette Binoche

Juliette Binoche
© Berlinale
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys,…
Mercè Arànega

Mercè Arànega en una escena de l’obra Misteri de dolor
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de…
Mario Gas Cabré

Mario Gas
© Teatro Español
Teatre
Director i actor teatral.
Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…
Günther Haensch

Günther Haensch
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, traductor i acadèmic alemany.
Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial 1941, treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa 1944-45, es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès 1946 i castellà 1947 a la Universitat de Ginebra Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de Traducció i…
Martí I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1390-1409).
Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània, Agosta i Termini…
Thomas Mann
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill d’una antiga i rica família de comerciants de Lübeck, estudià a Munic Juntament amb el seu germà Heinrich viatjà a Itàlia, on inicià la seva primera obra important, Die Buddenbrooks 1901, on descriu la decadència d’una família burgesa de Lübeck La seva atenció, però, se centra més en els éssers humans i en llurs caràcters que en llur situació política i social També el preocupa el conflicte que pot sorgir entre la intelligència l’art i la vida, tal com ho planteja en Tonio Kröger 1903 i en Der Tod in Venedig ‘La mort a Venècia’, 1912 Durant la Primera Guerra Mundial desaprovà els atacs…
Anselmo Lorenzo Asperilla
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…