Resultats de la cerca

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Entrà als servites 1566, on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo Lector en teologia 1574 i doctor 1578, fou nomenat provincial dels servites 1589 i teòleg de la república de Venècia 1606 Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV 1607 La seva gran obra Istoria del concilio di Trento 1608-19, amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma

Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en collaboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya Els seus béns foren embargats

Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore , de Verdi, i de Leonora, en La favorita , obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb JGayarre 1876 També cantà amb ell a Amèrica A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país Posteriorment fou protegida d’Isabel II

El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia , Petita Ester i Anem a xauxa Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà 1924-27 Fou també un gran animador de la Patum de Berga

Entre romàntic i avantguardista, té més importància per la influència que com a personatge poètic exercí sobre altres poetes àdhuc sobre Neruda que per la seva pròpia obra Comprengué els racons de l’ànima criolla i el sentit del llenguatge popular, i això el portà a fer una poesia civil i política, que ell creia marxista, sense aconseguir d’arribar, malgrat el seu sincer amor al poble, a ésser un poeta popular a causa de la seva desmesura i el seu tremendisme Es destaquen Gran temperatura 1937 i Morfología del espanto 1942

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719