Resultats de la cerca
Es mostren 5188 resultats
Descobert un dels exoplanetes més propers
La revista Nature publica un article de l’astrofísic Guillem Anglada i el seu equip en el qual anuncia el descobriment del segon exoplaneta més proper a la Terra, que orbita l’estrella de Barnard L’estrella de Barnard b, com s’anomena l’exoplaneta, està classificada com a “superterra” Té una massa tres vegades la de la Terra, i és possiblement de superfície rocosa
Hastings
Ciutat
Ciutat del comtat d’East Sussex, Anglaterra.
Situada al SE de Londres, a la vora de l’estret de Dover, té petites indústries pesqueres i és estació balneària Hi tingué lloc, per l’octubre del 1066, una batalla entre els anglosaxons del rei Harold II de Wessex i els invasors normands de Guillem de Normandia La derrota dels anglosaxons lliurà Anglaterra als normands La batalla fou reproduïda en el cèlebre Tapís de Bayeux
Jaume Pujol i Santpol
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques
,
Maria II d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia.
Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit
Manfred I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1312-17) i infant de Sicília.
Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem
Pere Morei
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor
senyoria de Karditsa
Història
Jurisdicció feudal situada a la Beòcia, dins el ducat d’Atenes.
Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia
Christian Daniel Rauch
Escultura
Escultor alemany.
Alumne de GSchadow 1802-03, visqué a Roma 1804-11, on conegué BThorwaldsen De retorn a Berlín, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Belles Arts i més tard de l’Institut de França És considerat un dels mestres de l’escultura alemanya moderna Tomba de Lluïsa de Prússia i Frederic Guillem III Charlottenburg, Estàtua eqüestre de Frederic II Berlín, Estàtua d’Alexandre I de Rússia Peterburg
Essad Paixà
Història
Militar
Política
Polític i militar albanès.
El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se