Resultats de la cerca

El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en el sector de…

El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers…

El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del…

El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops…

El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La població…

El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar reduïda a 810…

Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha regades amb aigua de la séquia d’Alquibla, però des d’aleshores s’ha estès considerablement la població ha augmentat parallelament A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals Hom cria cucs de seda L’única activitat industrial és la de materials de construcció guix i rajoles La població,…

Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi 144 h 2006,…

El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…

Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medulla i…