Resultats de la cerca

Installat en els seus inicis a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX L’edifici històric, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep M Quadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici…

En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a…

En concret, a la Valltorta hom coneix 21 abrics amb mostres de pintura prehistòrica, amb representacions de figures humanes i animals de gran interès, com les escenes de caça de la cova dels Cavalls o les representacions d’homes amb arcs de les coves del Civil El museu, de nova planta, és a la partida del pla de l’Om, a 500 m del barranc Disposa de serveis tècnics laboratoris, magatzem, biblioteca, sales de treball, un àmbit d’exposicions temporals i quatre sales d’exposició permanent, on es mostren testimonis del poblament prehistòric al País Valencià, així com l’entorn cultural i ecològic…

Impulsada per Joan Palomba , fou inaugurada a Palma al maig del 2008 i des d’aquest any ha esdevingut també la seu d’aquesta entitat Rep, a més, el suport del govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma i la Caixa de Balears “Sa Nostra” Situada a l’antic domicili del poeta, té els precedents en llegar el seu fill i membre de l’OCB Pau Alcover el casal en herència a l’entitat el 1968, de la qual es feu càrrec dos anys després La rehabilitació de l’edifici no començà, però, fins el 1992, i el 2003 s’iniciaren les obres per al projecte definitiu Inclou la Casa…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…

És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los…

Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo 1957, el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro 1965, cinc blocs de cases a Pontevedra 1966, l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo 1968, la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra 1970, les oficines Zeltia, també a Porriño 1985, els nous jutjats de la Corunya 1990 i el poliesportiu Bembrive, a Vigo 1992 Fou fundador 1973 i…

S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps En dos…

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…