Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
poligalàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i ordinàriament alternes, de flors hermafrodites, zigomorfes, de gineceu súper, arranjades quasi sempre en raïm, i de fruits generalment en càpsula loculicida.
És una família de distribució cosmopolita, que comprèn al voltant de 750 espècies, la majoria pertanyents al gènere polígala
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
personades
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles sovint simples, de flors zigomorfes o actinomorfes, generalment hermafrodites, d’ovari súper bicarpel·lar i de fruits polisperms en càpsula o en baia.
Consta de les següents famílies principals acantàcies, bignoniàcies, escrofulariàcies, gesneriàcies, orobancàcies, pedaliàcies, plantaginàcies i solanàcies
pavia
Botànica
Arbre de la família de les hipocastanàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles palmaticompostes amb cinc folíols lanceolats i dentats, de flors d’un vermell viu i de fruits capsulars llisos.
Propi de l’Amèrica del Nord, és plantat en parcs i jardins
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
parceria
Dret català
Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes Actualment…
papaier
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les caricàcies, dioic, cauliflor, de tronc suculent, de fulles grosses, alternes, palmatipartides i llargament peciolades, de flors grogues, unisexuals, regulars i pentàmeres, i de fruits bacciformes, les papaies
.
És oriünd de l’Amèrica Central, però és comunament conreat en moltes altres zones tropicals
espergulària
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, de flors blanques o rosades, aplegades en cimes, i de fruits en càpsula trivalva.
L' espergulària vermella o herba passerella S rubra , de 5 a 15 cm d’alt i amb flors rosades, és comuna en vores de camins i llocs ruderals
eritrina
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, generalment espinoses, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes amb 3 folíols amples, de flors grosses i de colors brillants, reunides en raïms, i de fruits en llegum.
És important en jardineria la flor de corall E crista-galli