Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Esther Bermejo i Canals
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica El 1966 entrà a…
Manuel Pérez i Saldanya
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor…
epístola farcida
Cristianisme
Epístola amplificada mitjançant un «farciment» al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.
Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del criticisme kantià
Felip Jacint Sala
Literatura catalana
Escriptor.
Es dedicà al comerç Publicà el seu primer poema castellà a El Imparcial i després nombroses faules morals per a la lectura escolar en llengua castellana, en periòdics com el Monitor de Primera Enseñanza i en diversos volums Fábulas religiosas y morales , 1865 Nuevas fábulas , 1886, i en llengua catalana a La Renaixença , al Primer llibret de faules , 1888, al Llibret de faules , 1892, i, amb algunes d’inèdites, pòstumament, a Lectura Popular , 1915 Un poema polimètric, de tipus sentimental, “La pastoreta”, li fou inclòs a Los trobadors moderns 1859 Fou mantenidor…
,
Michael Ventris
Arquitectura
Lingüística i sociolingüística
Arquitecte i filòleg anglès.
La seva figura esdevingué cèlebre arran de la publicació en el Journal of Hellenic Studies , el 1953, de l’article Evidences of Greek Dialect in the Mycenaean Tablets , escrit en collaboració amb el filòleg John Chadwick Aquest article —que anunciava els primers resultats obtinguts en l’estudi dels documents micènics en escriptura lineal B escriptura lineal — desxifrava la llengua micènica micènic i la identificava amb una forma arcaica de la llengua grega Tres anys després 1956, hom donà a conèixer la seva obra —escrita també en collaboració amb JChadwick—…
Joan Castellanos i Vila
Literatura catalana
Hel·lenista.
Professor de llengua grega i llengua catalana a la Universitat de Girona 1969-72, membre del Consell d’Ensenyament del Català, inspector de català i membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de l’ensenyament del català durant els difícils anys de la represa democràtica Catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i posteriorment professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou també el traductor d’Isòcrates 1971, 1980, 1991 i 1999 a la Fundació Bernat Metge Publicà, en un català exemplar, versions divulgatives de Sòfocles Èdip rei , 1989, i Antígona ,…
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de…
August Bover i Font
Literatura catalana
Filòleg, acadèmic, historiador de la literatura i poeta.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…
,