Resultats de la cerca

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891 El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura 1879, Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale 1891 i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques Application de la géométrie analytique à la technique musicale 1894

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

S'inicià en la disciplina amb 9 anys, i començà a competir amb 14 anys Obtingué, entre d'altres, la primera posició en els Campionats d’Espanya 1987, 1988, 1989, en els de Catalunya 1987, 1988, 1989 i en diverses competicions internacionals Munic, 1987 Tenerife, 1988 Holanda, 1989 S'entrenà amb Lee Kyu-Hoong i al CAR de Sant Cugat Formà part de les seleccions catalana i espanyola Treballà com a monitora de taekwondo

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

Fundat l’any 1979, amb el temps s’especialitzà en la gimnàstica esportiva Actualment centra la seva activitat en la gimnàstica artística, masculina i femenina, individual i per equips, en totes les categories i modalitats, i participa tant en competicions locals com internacionals, com els Campionats d’Europa Disposa de les installacions del complex esportiu municipal Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs de gimnàstica artística femenina 2011, on obtingué la primera posició

Competí representant la secció de lluita del Centre Gimnàstic Barcelonès Obtingué el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana en la primera edició en pes semimitjà 1933 Revalidà el títol en 78 kg 1935 Formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona per equips en la primera edició dels Campionats d’Espanya de lluita 1933 També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana Exercí de professor a la secció de lluita del seu club