Resultats de la cerca

Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear

Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC

Inicialment una companyia extractora de dimensions modestes, el 1957 Armand Hammer n'esdevingué el principal accionista i la convertí en capdavantera en el sector mitjançant l’adquisició d’altres empreses, i l’explotació de nous pous El 1961 aconseguí una concessió avantatjosa del govern libi, que consolidà la seva posició fins el 1970, que el sector fou nacionalitzat El 1986 adquirí Midcon Corporation, empresa que controlava el principal gasoducte dels EUA, i expandí el negoci en diferents branques, especialment la mineria i la química El seu mercat és bàsicament el de l’interior dels EUA

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

D’origen suís, estudià a Zuric, on es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava 1958-66 a la facultat de lletres de Zuric Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet 1952 i Las laderas del Pirineo segun Idrīsī 1953 Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris 1953-59, en cinc volums

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid