Resultats de la cerca

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Castell d’Aitona Castell i vilatge de Carratalà Albatàrrec Castell d’Albatàrrec Alcanó Castell d’Alcanó Alcarràs Castell d’Alcarràs Castell de Montagut Castell de Vallmanya Alcoletge Castell d’Alcoletge Alfés Castell de Vinfaro Alguaire Castell d’Alguaire Almacelles Castell de la Saida o del Tossal de la Caperutxa Almenar Castell d’Almenar Aspa Castell palau d’Aspa Benavent de Segrià Castell de Benavent Corbins Castell de Corbins Gimenells i el Pla de la Font Castell…

Anunci Banc de Palafrugell Álbum Oficial de Gerona y su provincia , Ediciones Catalonia, Barcelona 1926 Al començament del segle XX, Catalunya tenia alguns bancs amb una clara vocació local i comarcal el Banc de Sabadell, el Banc de Terrassa —fins el 1920—, el Banc de Valls, el Banc de Vilanova i el Banc de Tortosa Tots ells, creats el 1881 amb la “febre d’or”, han estat estudiats en el volum III d’aquesta obra Durant el primer terç de segle sorgiren una sèrie de iniciatives que —en aquesta mateixa línia— es proposaren establir una banca de serveis a la respectiva comarca Això…

Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei

Sorgí amb l’objectiu d’oferir, durant els mesos de gener i febrer, competicions als atletes de llançaments llargs disc, javelina i martell que no es poden fer en les installacions en pista coberta La primera edició tingué lloc a Vilanova i la Geltrú 1993 i des del 1994 es fa a l’Estadi Municipal Joan Serrahima

Defensa, jugà al Futbol Club Barcelona 1958-64 Posteriorment formà part del Voltregà 1964-67, del Club Patí Vilanova 1967-70 i del Club Hoquei Mataró 1970-72 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, tres Copes 1963, 1965, 1968 i dos Campionats de Catalunya 1960, 1965 Amb la selecció espanyola fou campió del món 1964

Format al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, també competí amb el Centre Atlètic Laietània, el Futbol Club Barcelona, l’Integra2, el Port Alacant i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou quatre cops consecutius campió de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1998-2001 i tres cops campió de Catalunya en pista coberta 1996, 2000, 2005

Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI

Sorgí de La Salle Bonanova i després anà al Laietà, època en la qual fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després jugà al Cerdanyola Club Hoquei 1976-80, el Club Patí Vilanova 1980-81, el Club Hoquei Piera 1981-85, l’Igualada Hoquei Club 1985-86 i el Club Hoquei Lloret 1986-88, club el qual també entrenà

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria, també jugà al Cerdanyola CH 1972-75 i al CP Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1976 Finalment, tornà al Noia, on es retirà el 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió del món 1968