La banca comarcal

Anunci Banc de Palafrugell (Álbum Oficial de Gerona y su provincia, Ediciones Catalonia, Barcelona 1926).

Al començament del segle XX, Catalunya tenia alguns bancs amb una clara vocació local i comarcal: el Banc de Sabadell, el Banc de Terrassa —fins el 1920—, el Banc de Valls, el Banc de Vilanova i el Banc de Tortosa. Tots ells, creats el 1881 amb la “febre d’or”, han estat estudiats en el volum III d’aquesta obra.

Durant el primer terç de segle sorgiren una sèrie de iniciatives que —en aquesta mateixa línia— es proposaren establir una banca de serveis a la respectiva comarca. Això implicava superar l’estadi del banquer individual o de la societat col·lectiva o comanditària i adoptar la forma més moderna i més oberta de la societat anònima. De vegades, comptaren amb el suport operatiu d’un banquer ja existent, però d’altres es van crear de nou amb aquella intenció, reflectida en el nom de l’entitat. La seva tasca es pot qualificar de positiva, en conjunt, ja que ompliren el buit existent de servei financer, molt deficient en aquells anys. Si a la seva feina hi afegim la dels ja esmentats Banc de Sabadell, Banc de Terrassa, Banc de Valls, Banc de Vilanova i Banc de Tortosa, podem afirmar que el paper exercit per la banca amb esperit de servei comarcal fou molt important.

Amb tot, cap d’aquests bancs no va superar la primera meitat de segle.