Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Fluxus
Art
Moviment artístic dels primers anys seixanta consistent en la realització d’actes creatius centrats en el concepte de participació.
Nascut a Nova York, passà també a Europa i es desenvolupà els anys seixanta i setanta com un moviment experimental radical Incorporà a les seves accions la filosofia i les formes del happening , amb treballs molt poc convencionals en què intervenen diferents disciplines i es vol trencar la barrera entre art i públic, tot manifestant el caràcter estètic de la vida quotidiana Georges Maciunas en fou l’impulsor i aglutinà un collectiu d’artistes, escriptors, compositors, directors de cinema i actors que no responien a un estil determinat sinó a una actitud alternativa davant de la creació i,…
Lloll Bertran
Teatre
Nom amb el qual és coneguda l’actriu Dolors Bertran i Díaz.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona 1981-84 i simultàniament feu cursos de dansa i cant Decantada en general pel gènere còmic, en teatre ha destacat, entre d’altres obres, a Cyrano de Bergerac 1984-86, El dret d’escollir 1987-88, El misantrop 1989 i Cal dir-ho 1994, dirigides per JM Flotats, La Lloll un xou ben viu 1992-93, per JM Mestres i Pigmalió 1997-98, per JL Bozzo Ha actuat també en diversos films Gaudí , 1987 de M Huerga, Sinatra , 1987, de F Betriu Què t'hi jugues, Mari Pili , 1990 Aquesta nit o mai , 1991, de V Pons etc Esdevinguda molt popular per la seva participació en…
Paulina Schumann

Paulina Schumann
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’artista de circ Paulina Andreu i Busto.
Filla de Charlie Rivel i neboda de Rogelli Rivel , debutà als sis anys a París imitant la vedet nord-americana Josephine Baker, i el 1932 aconseguí un gran èxit a Viena com a ballarina i acròbata amb el número “El Danubi blau” Pallassa, amazona, funàmbula i ballarina, treballà amb la família fins el 1945, que es casà amb el mestre de doma danès Albert Schumann, el cognom del qual adoptà com a nom artístic, i s’integrà al circ del mateix nom Tancat el circ 1969, actuà per Europa com a parella del seu pare 1972-82 L’any 2007 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del Ministeri de…
Ilya Kabakov
Art
Artista ucraïnès.
Viu i treballa a Nova York, Moscou i París Durant molts anys treballà com a illustrador de llibres, la majoria per a infants Entre el 1992 i el 1993 impartí classes a l’acadèmia de belles arts de Frankfurt Ha treballat en l’escenografia i els vestuaris de l’òpera Life with an Idiot Amsterdam, 1992 i fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel 1992 Utilitza diferents suports, com sèries de dibuixos, àlbums, teles, installacions d’objectes L’exposició Op Het Dak/Sur le toit , al Palais des Beaux Arts de Brusselles 1996, mostrava una installació amb el mateix nom…
Institut Català d’Empreses Culturals
Institució creada l’any 2000 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
És una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, i el seu objectiu és el prestar suport al desenvolupament de les empreses del sector cultural que basen la seva activitat a Catalunya, especialment en els vessants de comercialització i distribució de productes culturals incorporats en qualsevol mena de suport, i també les dedicades a la producció, la distribució i la comercialització d’espectacles en viu En els productes en què l’element lingüístic és significatiu, dóna un suport al català per tal de corregir desavantatges amplificats pel mercat És estructurat en …
Drap-Art
Associació catalana, sense ànim de lucre, fundada el 1995.
Promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers El 1996 creà la primera marató de creació en viu que, en l’edició del 1997, rebé uns 20 000 visitants El mateix any, l’associació organitzà el Recykl Art Fest, un intercanvi entre artistes iugoslaus i barcelonins a la Biennal de Montenegro Aquesta experiència inspirà l’exposició itinerant Evil Empire i dos tallers d’intercanvi, Digue'm el que llences i et diré qui ets , que se celebraren el 1998 a Jerusalem i en els quals participaren artistes israelians i barcelonins L’any següent els tallers…
Hiroshi Sujimoto
Art
Artista japonès.
Entre el 1966 i el 1970 estudià sociologia i ciències polítiques al Japó, i el 1972 Belles Arts a Los Angeles L’any 1974 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual viu i treballa Des dels anys seixanta es dedica a la realització de fotografies en blanc i negre, que articulen una reflexió sobre el mitjà fotogràfic i sobre el pas del temps, tot mostrant el contrast entre Orient i Occident Realitzà sèries temàtiques, com “Sales de cinema”, que inicià al final dels setanta en retratar sales construïdes els anys vint i trenta a l’est dels Estats Units els horitzons marins, que…
Rineke Dijkstra
Art
Artista neerlandesa.
Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i…
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de les…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…