Resultats de la cerca
Es mostren 22403 resultats
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’…
impotència
Biologia
Dret canònic
Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.
És primària o total quan s’ha manifestat des de l’inici de les primeres experiències sexuals d’un individu, i secundària o relativa quan es manifesta en algun moment de la vida sexual d’un individu Ambdues són degudes a una multiplicitat de factors etiològics, tant orgànics com psíquics aquests, en un 95% dels casos Amb el nom d’impotència hom entén, de vegades, sobretot en llenguatge jurídic, la impossibilitat o incapacitat d’efectuar el coit impossibilitas coeundi o de generar impossibilitas generandi , tant per part de l’home impotència quant al coit, infecunditat quant a…
Enric Heras i Sicars
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
Vida i obra Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1904, cursà estudis humanístics, filosofia i teologia a Veruela, Gandia, Tortosa i Sarrià Barcelona L’any 1922 anà a l’Índia a exercir al Sant Xavier’s College de Bombai, on el 1926 fundà un institut de recerques històriques, conegut avui amb el nom d’Heras Institute of Indian History and Culture Fou membre de la Indian Historical Records Comissions i del Comitè Internacional de Ciències Històriques Les seves obres més rellevants són The Aravidu Dynasty of Vijayanagara 1927 i, sobretot, Studies in Proto-Indo-Mediterranean…
Lionel Tertis
Música
Violista britànic.
Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys Tertis desenvolupà…
furianta
Música
Dansa popular bohèmia de tempo ràpid caracteritzada per l’alternança de metre binari i ternari al mateix nivell (2/4 i 3/4, per exemple), creant marcades hemiòlies.
El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…
isorítmia
Música
Terme utilitzat per a descriure un principi de composició emprat principalment en els motets polifònics dels segles XIV i XV, encara que ja se’n troben alguns precedents durant el segle XIII.
El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté…
pluriarc

Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’…
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…
Theremin
Música
Instrument electròfon basat en un circuit oscil·lant.
Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit…
Quartet Pro Arte
Música
Quartet de corda belga.
Fundat el 1912 a Brusselles, n’han estat primer violí Alphonse Onnou 1912-40, Antoni Brosa 1940-44 i Rudolf Kolisch 1944-47 Laurent Halleux i Germain Prévost foren segon violí i viola, respectivament, des del principi Fernand Quinet 1912-23 i Robert Maas des del 1923 han ocupat successivament el lloc de violoncel Fou quartet de la cort de la reina Elisabet de Bèlgica 1932 i quartet resident a la Universitat Madison de Wisconsin des del 1940 A l’inici, la formació era reconeguda com a especialista en música contemporània, però amb els anys anà ampliant el repertori Enregistrà els quartets i…