Resultats de la cerca
Es mostren 7281 resultats
Josep Viñas i Díaz
Música
Músic.
Home polifacètic, estudià a l’antiga Escolania de la Mercè Com a instrumentista, destacà amb la guitarra i oferí diversos concerts per Europa interpretant repertori espanyol, especialment obres de F Sor i D Aguado A partir de la dècada dels seixanta, a més, apareix com a director de l’orquestra durant la temporada 1860-61 al Teatre Principal de Barcelona Compongué sarsueles, entre les quals Don Ruperto Culebrinas , amb un celebrat número ballable Fou director del Teatro de los Campos Elíseos a Madrid, i també dirigí una temporada lírica al Teatro Principal de Saragossa Com a tenor, les…
,
Lluís Vermell i Busquets
Escultura
Pintura
Pintor, miniaturista i escultor, dit el Pelegrí.
Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…
Ramon Vergés i Paulí
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad 1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí 1914, que generà la revista La Zuda 1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà…
, ,
Manuel Tremulles i Roig
Pintura
Pintor.
Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de…
Pere Garcia
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales…
goliard
Música
Nom donat a cadascun dels eclesiàstics i estudiants rodamons actius com a poetes i compositors errants per diverses ciutats d’Europa entre els segles XI i XIII, també coneguts com a clerici vagantes o vagantes.
El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de molts dels…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg.
Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772, 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías, 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona…
,
NICAM 728
Electrònica i informàtica
Sistema, desenvolupat per la BBC, que integra dos canals de so digitals en els senyals de televisió.
Pot ésser configurat per a transmetre un senyal estereofònic, dos canals monofònics, que permeten la recepció de senyals en dos idiomes, o un canal monofònic i un de dades Cada canal és mostrejat a una freqüència de 32 kHz, amb 14 bits per mostra, cosa que fa que la qualitat sigui força bona El sistema comprimeix el senyal reduint a 10 el nombre de bits per mostra transmesa al canal El procediment de compressió consisteix a analitzar els nivells d’amplitud d’un paquet de mostres consecutives, a assignar dinàmicament a les mostres els bits que millor les representen i a informar…