Resultats de la cerca

Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc

Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…

El seu nom indica un procediment típic de l’arpa, com ho és també dels altres cordòfons pinçats, amb teclat o sense clavecí, guitarra Amb tot, hom ha escrit passatges arpegiats per a gairebé tots els instruments Els acords que, en cordòfons de teclat, cal tocar arpegiats ràpidament i mantenint simultàniament les notes un cop atacades són escrits actualment com a tals acords amb una línia ondulada vertical al seu davant, si han d’ésser executats en sentit ascendent, i si no, hom afegeix una fletxa davant la línia ondulada indicant el sentit descendent

L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol

Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus

Estudià amb el seu pare i posteriorment ho feu amb Gaspar Cassadó, André Navarra i Sándor Vègh L’any 1969 fundà a Amsterdam el Trio Mendelssohn, amb el qual enregistrà diversos discos La seva tasca docent, realitzada entre d’altres centres al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i l’Alta Escola de Música d’Utrecht, inclou un mètode en vídeo sobre la tècnica del violoncel, editat l’any 1981 El 1989 fundà a Girona el Conjunto Ibérico, octet de violoncels amb seu a Amsterdam Ha escrit diverses obres sobre la història del violoncel

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó