Resultats de la cerca
Es mostren 2001 resultats
Jordi Mariné Tarés
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la…
Anna Junyer Genover

Anna Junyer Genover
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Base, s’inicià a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya júnior Amb el primer equip de l’ADEPAF assolí l’ascens a la primera divisió del bàsquet espanyol 1980-81 La temporada 1981-82 s’incorporà al Comansi, on jugà fins el 1985 i aconseguí una Lliga i dues Copes de la Reina Entre el 1985 i el 1989 jugà al CB Tortosa, equip amb el qual guanyà quatre Lligues i tres Copes Posteriorment fitxà pel Masnou, on guanyà una altra Lliga, i finalment pel Dorna Godella, amb el qual aconseguí dues Lligues, una Copa de la Reina i dues Copes d’Europa El 1993 fitxà pel Reus…
Departaments i províncies
Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…
Pelai
Barri
Barri perifèric de Reus (Baix Camp), a l’W del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis
els Altars de Prades
Nom popular dels cingles que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus.
L’altitud oscilla entre 600 i 700 m
el Quart
Partida
Partida del municipi de Reus (Baix Camp), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Territori de Tarragona.
la Grassa
Antic terme del municipi de Reus (Baix Camp), a l’est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.
Fira Festival de Circ Trapezi
Mostra anual d’espectacles de circ contemporani, creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebrà conjuntament a Reus i Vilanova i la Geltrú i a partir del 2001 únicament a Reus.
La primera edició tingué lloc del 15 al 18 de maig de 1997 i d’aleshores ençà ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa Dels artistes nacionals que s’hi han presentat, en són noms representatius Marceline & Sylvestre, Aquilino Maggi Circus, Malabarlos, Fura, Hausson, Els Galindos o Boni & Caroli, mentre que dels estrangers són destacables Les Arts Sauts, Les Dépanneurs, Au Près de Ma Blonde, Les Cousins, Le Tréteaux du Coeur Volant, Sans Marchandises, Arlekina, Les Acrostiches, Cirque Gosh, Les Bleus de Travail, Dark…
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…
,