Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
Huelva
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…
‘Abd al-Raḥmān II de Còrdova
Història
Emir d’Al-Andalus (822-852).
Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…
José María Nunes
Cinematografia
Director cinematogràfic d’origen portuguès.
El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants…
Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica…
Leovigild
Història
Rei visigot (573-586).
Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus 572 Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus , conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild Aquesta mesura desplagué a la noblesa Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo 580 però, malgrat algunes…
Jesús Torbado Carro
Literatura
Escriptor i periodista castellà.
Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella Las corrupciones 1966, premi…
Catalana de Gas i Electricitat
Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas.
Fou fundada a Barcelona el 1843 amb el nom de Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas Adoptà el nom de Catalana de Gas i Electricitat el 1912 en absorbir la companyia Central Catalana d’Electricitat El 1923 esdevingué l’única fornidora de la zona, després d’absorbir Gas Lebón El 1956 començà la nova installació de producció basada en el craqueig catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l’antic sistema de producció que emprava l’hulla com a primera matèria El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA , introductor d’aquesta energia a la península Ibèrica,…
Fernando Marín
Literatura
Editor i escriptor basc en llengua castellana.
A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca 1775 i participà en la fundació del Collegi d’Advocats de Palma Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera 1784-98, fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV Hom en conserva manuscrits…
Pietro Martire di Anghiera
Filosofia
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf.
Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…