Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena posició en la competició individual També és membre del…

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita amb el seu nom…

Situada a 1480 m d’altitud, és envoltada de pics propers als 3000 m Fou inaugurada el 1987 i s’hi organitzen diferents competicions com la Copa Catalana i la Copa d’Europa de raquetes de neu o la Copa Catalana d’esquí de muntanya La Unió Excursionista Urgellenca també hi organitza la prova Traça Muga, que consta de proves populars d’esquí de muntanya i de raquetes de neu També s’hi disputa la Marxa Pirineus, competició popular d’esquí de fons amb tècnica lliure que s’inicia a l’estació d’esquí nòrdic de Lles i acaba a la d’Aransa En el mateix recorregut es diputen els Campionats d’Espanya d’…

Començà a competir el 1960 en l’equip amateur del Kas Durant el període 1960-67 competí pel Seat, Comella Gicomsa, Penya Ciclista Nicky’s, Riera Marsa i Peugeot, amb els quals arribà a les 40 victòries, entre les quals destaquen els campionats de Catalunya i Barcelona La temporada 1968-69 passà al camp professional amb l’equip francès del Peugeot, en el qual corregué un parell d’anys i aconseguí un segon lloc en la general del Tour de Limoussin 1969 La temporada 1970-71 fitxà per l’equip Karpy i l’any següent participà en la Vuelta a Espanya Posteriorment s’integrà a l’Oporto 1972 i deixà la…

Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…

Escorta que destaca per la seva intensitat defensiva i el seu tir exterior Fitxà pel FC Barcelona 2005-11 procedent del Fortitudo Bolonya, on jugava des del 1999 Amb l’equip blaugrana disputà més de tres-cents partits i guanyà dues Lligues ACB 2009, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2010, 2011, dues Supercopes 2009, 2010 i una Eurolliga 2010 Una lesió cap al final de la temporada 2009-10 el va mantenir gairebé inactiu la darrera temporada al club Posteriorment jugà en el Bennet Cantú 2011-12 , l'Olimpia Milano 2012-13 i l'Orlandina Basket 2013-16 Internacional amb Itàlia en més de…

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…

S’inicià al Collegi Claret i completà la seva formació a la UE Horta, sempre de defensa Com a sènior, el 2001 fitxà pel Cerdanyola CH, de primera divisió, i el 2005 anà al CH Mataró, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Aquell mateix any fitxà per l’Igualada HC i debutà amb la selecció catalana, amb la qual fou subcampió de la Copa Amèrica El 2009 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué el subcampionat de la Copa de les Nacions El 2012 anà al SHUM Maçanet i el 2013 fitxà pel Vilafranca, equip amb el qual es proclamà subcampió de la Copa…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor…