Resultats de la cerca
Es mostren 4644 resultats
la Trinitat
Misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.
És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —que usen…
aproximació
Matemàtiques
Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que compliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.
El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de…
Croàcia 2017
Estat
Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva…
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor
August Wenzinger
Música
Violoncel·lista, violista de gamba i director suís.
Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris…
Richard Charles Rodgers
Música
Compositor nord-americà.
Les seves obres es feren tan populars i conegudes que pot ser considerat un dels clàssics de la música nord-americana del segle XX Amb el lletrista Lorenz Hart, escriví els musicals de Broadway The Girl Friend 1926, Connecticut Yankee 1927, Babes in Arms 1937 i Pal Joey 1940 A partir del 1943 collaborà amb el productor, empresari i llibretista O Hammerstein, i junts crearen alguns dels musicals de més èxit a Broadway, com ara Oklahoma 1943, Carousel 1945, South Pacific 1949, The King and I 1951 i The Sound of Music 1959 També és autor del musical Do I Hear a Waltz , amb llibret de Stephen…
Cosme Damià Hortolà
Literatura catalana
Hel·lenista i hebraista.
Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In…
Luigi Mosca
Música
Compositor italià, germà del també compositor Giuseppe Mosca.
Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro…
Pere Enric de Ferran i de Rocabruna
Música
Compositor català.
Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…