Resultats de la cerca

Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del segle IX, capital de la Sicília bizantina…

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es conserva l’…

Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de Sant Bernat,…

Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla  dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des de l’any 2007…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…

Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910…

Fill d’un mestre d’obres Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768 Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793 Són…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona…