Resultats de la cerca

Imitador de l’estil de Bassano, hom creu que la influència manierista d’aquest no fou directa, sinó a través d’obres arribades a la península Ibèrica Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals Fou influït fins i tot per Ribalta i El Greco, més pel clarobscur que per la temàtica Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i JJEspinosa

La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador

El primer, format per quatre volums, és una descripció dels diversos estadis de la pràctica del ioga El segon és una defensa de l’obra del gramàtic Panini en resposta als seus detractors Almenys pel que fa al Yoga Sūtras , hom creu que el nom és un pseudònim collectiu, per tal com sembla que fou escrita entre el segle II a C i el segle V dC

El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs

Hom creu que fou l’últim científic encarregat del Museu d’Alexandria Escriví uns comentaris relatius a l’obra de Ptolemeu que consten d’onze llibres Junt amb Procle, defensà l’existència del fenomen de la precessió dels equinoccis És autor d’una edició comentada de dues obres d’Euclides, els Elements i l' Òptica , i possiblement de la Catòptrica , que originàriament fou atribuïda a Euclides

El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que dirigí fins el 1951 Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona 1926-28 El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva i el 1945 fou elegit president de la Societat Internacional de Gastroenterologia Fundà i dirigí fins el 1952 els Manuales de Medicina Práctica

El 1888 s’installà a Barcelona, on dirigí les orquestres de diferents teatres, entre els quals l’Eldorado Fou autor de la composició coral La fira de Santa Creu 1882 i de nombroses sarsueles, com El anillo mágico 1902 Foren cèlebres els seus Portofolios musicales , modalitat de revista escènica Fundà el Vuitet Cotó, que donà a conèixer les seves danses de saló, especialment americanes i valsos

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa

Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja