Resultats de la cerca

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art…

Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…

Els partits del petit regne enclavat a Sud-àfrica van acordar, al final d’abril, reformar la llei electoral amb la finalitat de celebrar d’una manera “pacífica” les properes eleccions, previstes per al 2012 Amb l’acord, fruit de dos anys de diàleg entre les formacions, amb la mediació de les esglésies de Lesotho i la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, s’intenta que no es repeteixin els disturbis del 2007, quan l’oposició va rebutjar el resultat en considerar que s’havia produït un frau en favor del Congrés de Lesotho per la Democràcia CLD, en el poder L’economia, que depèn…

El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa…

Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva…

El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el comtat per 15…

Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del…

Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà 1767 Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago Publicà l’extensa Idea general de la policía o Tratado de policía deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805, que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València La part més important és traduïda del Traité de la police 1719-38, de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats Inclou texts traduïts a…

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…