Resultats de la cerca
Es mostren 5074 resultats
Susanna Soler Prat
Futbol sala
Jugadora de futbol sala i professora d’educació física.
S’inicià el 1993 amb el Futbol Sala Femení Lluçanès, i la temporada 2003-04 ascendí a divisió d’honor estatal amb el Futbol Sala Gironella, on es retirà l’any 2006 També formà part de la selecció catalana Doctora en Educació Física i llicenciada en Història, és professora de Sociologia i Història de l’Esport a l’INEFC de Barcelona També és membre del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport És coautora de diversos articles i obres sobre gènere, valors i multiculturalitat i esport
Mikhail Mikhailovič Božy
Pintura
Pintor ucraïnès.
Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS
Georges Mathieu
Pintura
Pintor francès.
Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69
Francesc Cuixart i Barjau
Pintura
Pintor.
Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Feu retrats, natures mortes i obres de gènere La crema del paper segellat a Manresa el 1808 i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer La major part de la seva obra es reparteix entre les colleccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
A tiro limpio
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 86 min., dirigida per Francesc Pérez-Dolz i Riba.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Francisco Balcázar, Barcelona ARGUMENT José María Ricarte GUIÓ JM Ricarte, Miquel Cussó, FPérez-Dolz FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ José Suárez Román Avelino Campos, Luis Peña Martín, Carlos Otero Jordi Abad Mateu El Picas , María Asquerino Marisa, Joaquín Novales Antoine, Gustavo Re sr del garatge, María Francés sra Abad, María Julia Díaz germana de Román, Rafael Moya el comissari ESTRENA Barcelona, 01091963 , Madrid,…
tocata
Música
Composició instrumental per a solista majoritàriament per a teclat o instrument de corda polsada, de caràcter virtuosístic i estil gairebé improvisat i que presenta en molts casos una forma lliure, però que també incorpora l’estil fugat o la forma sonata en d’altres.
Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…
Max
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant i guionista d’historietes Francesc Capdevila i Gisbert.
Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells, postals,…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper…
duo
Música
Composició vocal o instrumental per a dos intèrprets, amb acompanyament o sense.
WA Mozart Don Giovanni , KV 527, II núm 14 Duetto ‘Eh via buffone’ fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Molts compositors diferenciaren duet, utilitzat per a música vocal, de duo, utilitzat per a música instrumental A l’Edat Mitjana, amb el naixement de la polifonia, formes com el conductus eren escrites amb un elevat grau de virtuosisme per a duo de cantants solistes Al segle XV fou molt corrent combinar seccions corals i a dues veus en les misses i els motets Compositors com J Dunstable o més tard T Morley escriviren obres senceres en diferents moviments per a aquesta formació Al…