Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
retard d’una vàlvula
Tecnologia
Disposició de les vàlvules d’aspiració i d’escapament, en els motors de combustió interna, de manera que l’inici del seu tancament sigui posterior al punt mort inferior i al superior, respectivament (distribució).
tebu
Etnologia
Individu d’un poble saharià que ocupa discontínuament la Líbia interna, des de l’oasi de Kufrah al Fezzān oriental, i a través del massís del Tibesti, fins a Kanem i a Bornu (Txad).
Els subgrups principals són els tedes que habiten el Tibesti i els dases Afins als berbers, presenten en els caràcters racials símptomes de mestissatge negroide i tenen una gran resistència com a caminants i corredors Llur etnografia és poc coneguda Cultura típicament nòmada els seus mitjans de subsistència són únicament la cria d’ovelles i de camells Hi ha, però, alguns grups que practiquen l’agricultura i ja són sedentaris
penombra d’una taca solar
Astronomia
Àrea exterior d’una taca solar que envolta l’ombra, la regió interna més fosca de la taca constituïda en una xarxa lineal de filaments brillants i foscs que emergeixen radialment de l’ombra.
Els filaments tenen uns 200 km de gruix, amb una vida d’unes dues hores, tot i que poden observar-se canvis en pocs minuts La seva grandària típica és d’uns 5000 km No totes les taques tenen penombra, que acostuma a aparèixer en les taques més grans i desenvolupades Hom ha observat taques grans, d’11000 km de diàmetre, sense penombra, i taques petites, de 2500 km, amb penombra La grandària de la penombra respecte de l’ombra depèn del desenvolupament de la taca i de l’activitat solar en general Durant el màxim del cicle solar, la penombra de les taques acostuma a ésser més petita que a prop…
pleura
Anatomia animal
Cadascuna de les membranes seroses (dreta i esquerra) que, en el tòrax, entapissen els pulmons (pleura visceral), la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica (pleura parietal) i el diafragma (pleura diafragmàtica).
Entre les pleures parietal i visceral hi ha un espai virtual que conté un líquid serós, el qual permet el lliscament pulmonar en l’acte respiratori
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars que…
autòspora
Botànica
Espora immòbil, més petita que les cèl·lules vegetatives adultes, però amb els mateixos caràcters, formada per diverses espècies d’algues volvocals, per divisió interna de llurs cèl·lules, les quals actuen, doncs, com a esporangis.
combustible alternatiu
Transports
Química
Combustible que pot substituir la gasolina o el gasoil en un motor d’explosió interna amb un rendiment similar i un grau de contaminació menor, com, per exemple, alguns combustibles gasosos i els biocombustibles.
Símptomes i signes patològics de l’orella
Patologia humana
Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…
viking | vikinga
Naus vikingues recreades
© Paul Moore / Fotolia.com
Història
Nom donat als navegants comerciants i guerrers procedents de les terres escandinaves que, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics,…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies,…