Resultats de la cerca

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on My Head de la…

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…

Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells Theatre de…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són especialment notables…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a…

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Tanejev i N Rimskij-Korsakov Des del 1906 es dedicà a la crítica musical en diaris i revistes, fins i tot estrangers, com "Der blaue Reiter" Fundà i dirigí l’Institut Nacional de Musicologia de Moscou Abandonà Rússia el 1926, visqué en diverses ciutats i finalment s’establí a França És més coneguda la seva tasca de musicòleg que la de compositor Escriví Modern Russian Composers Nova York, 1927, obra indispensable per a l’estudi de la música russa moderna També dedicà estudis a A Skr’abin, M Ravel, C Debussy o S Tanejev La reunió de les arts en una…