Resultats de la cerca

Valdis Dombrovskis va ser confirmat com a primer ministre de Letònia a l’octubre © Unió Europea Les eleccions del 2010 van dur el país a una situació d’inestabilitat, atesa l’atomització del nou Parlament Per això, el president Valdis Zatlers va fer ús dels poders que li atorga la Constitució per a convocar un referèndum en què es consultava al poble l’oportunitat de convocar noves eleccions El referèndum va tenir lloc el 23 de juliol de 2011 i, amb una participació del 44,7%, va decidir noves eleccions amb el 94,3% dels vots Aquestes es van celebrar el 23 de setembre i les va guanyar el…

A mitjan febrer es va anunciar la dissolució de la coalició de Govern encapçalada pel primer ministre, Jan Peter Balkenende, i la convocatòria d’eleccions anticipades Els motius declarats de la ruptura van ser les desavinences entre els socis de Govern entorn de la molt impopular missió militar holandesa a l’Afganistan, però també va ser-ne un factor la proximitat de les eleccions municipals i les males expectatives de vot del partit de Balkenende Les eleccions municipals, celebrades el 3 de març, van palesar la puixança de l’ultradretà Partit per la Llibertat de…

Amb una economia força recuperada des de l’esclat de la bombolla financera el 2008, Islàndia va celebrar eleccions legislatives el 27 d’abril El Govern sortint de l’Aliança Socialdemòcrata i el Moviment d’Esquerra Verda es van presentar a les eleccions en un context macroeconòmic de creixement pròxim al 2% del PIB, descensos de la taxa d’atur del 10% al 5%, disminució de la inflació del 18% al 4% i elogis de l’FMI per la recuperació econòmica, així com amb la sentència favorable a Islàndia del Tribunal de l’Associació Europea de Lliure Comerç EFTA arran de la seva negativa a rescatar els…

Membre del Partit Comunista del Vietnam des de l’any 1965, el 1997 accedí al parlament i es convertí en cap del Partit Comunista a la ciutat de Ho Chi Minh 2000 Al juny del 2006, l’Assemblea Nacional l’escollí president amb el 94,12% dels vots

Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014 de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa Lok Sabha, que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 44, els pitjors de la…

Ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà al Royal Bank of Canada 1922-36 Activista polític, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC des de la seva fundació 1936 Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del Sindicat de Banca i Borsa de Barcelona, comissari de Banca de la Generalitat de Catalunya i conseller de l’Ajuntament de Barcelona Després de la Guerra Civil, el 1939, s’exilià per un temps a França, on fou membre del Comitè Central del PSUC Mitjançant aquest partit marxà a Mèxic, on treballà a la gran empresa de foneria…

Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre…

Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932 L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes Al febrer del 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol del 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’…

Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del…