Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
muntanya de Vilanera
Cim
Cim del municipi de l’Escala (Alt Empordà), de 26 m d’altitud.
Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de Santa Maria de Vilanera , construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera , construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’…
modelisme naval
Transports
Art de fer models de vaixells en petit.
És la més vella de les formes de modelisme practicades actualment L’obra més antiga que hom coneix és la barqueta d’argent descoberta a la tomba de la reina Subad a Ur Caldea, que data d’uns 4 000 anys aC Hom ha trobat models de naus a sepulcres egipcis, com és el cas del de Tutankamon Referent als models grecs i romans, cal esmentar, respectivament, la proa de trirrem que fa de sòcol a la Victòria de Samotràcia i la nau de la font que hi ha a Roma davant l’església de Santa Maria alle Navicella Dels models medievals, el més antic és la famosa Coca de Mataró El modelisme naval…
geografia històrica
Geografia
Branca de la geografia que estudia la història del territori.
Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer, Georges Duby i…
Jaume Martí i Olivella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític literari.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la University of…
,
Josep Agulló i Prats
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico El 1874 es casà És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa…
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…
Francisco Álvarez-Cascos Fernández

Francisco Álvarez-Cascos Fernández
© Foro Asturias / Foro de Ciudadanos
Política
Polític castellà.
Visqué des de la seva infància a Astúries Enginyer de camins, entrà a la política a través de Manuel Fraga l’any 1976 Fou regidor d’ Alianza Popular per Gijón 1979-86, senador per Astúries 1982, conseller de l’organisme preautonòmic i president de la comissió de turisme i esports de la diputació provincial, i diputat des del 1986 L’any 1990 fou nomenat secretari general del Partit Popular, càrrec en què fou confirmat en els congressos del 1993 i el 1996 En el primer govern del Partido Popular 1996, sota la presidència de José María Aznar ocupà el càrrec de vicepresident primer del govern i…
Jean-Claude Carrière

Jean-Claude Carrière
© Film by the Sea
Cinematografia
Guionista cinematogràfic francès.
Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton…
Elías Querejeta
Cinematografia
Productor i guionista cinematogràfic basc.
Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià 1954-58 Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza 1965, consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena 1973 i El Sur 1983, de Víctor Erice El desencanto 1976, de Jaime Chávarri Pascual Duarte 1976, de Ricardo Franco Tasio…
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…