Resultats de la cerca
Es mostren 6585 resultats
Adolf Frederic II de Suècia
Història
Rei de Suècia (1751-71), primer sobirà de la dinastia Holstein-Gottorp, que pujà al tron gràcies a la intervenció russa.
El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació
Antonio Genovesi
Economia
Filosofia
Cristianisme
Economista, filòsof i eclesiàstic italià.
Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor
Julià Garcia i Núñez
Arquitectura
Arquitecte.
D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires
Publi Licini Egnaci Gal·liè
Història
Emperador romà (260-268).
Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi
Arturo Frondizi
Política
Polític argentí.
Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem
Ricardo Flores Magón
Història
Revolucionari mexicà.
Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del món
Charlotte Corday d’Armont
Història
Revolucionària francesa.
D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada
Joan Baptista Cirers
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Havia pertangut al collegi d’adroguers de Barcelona Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó en aquesta data posseïa 30 telers Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona 1784, d’un globus aerostàtic
Chandragupta Maurya
Història
Rei de l’Índia (321-296 aC), fundador de la dinastia màuria
.
Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra
Jacques Champions de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Descendent d’una nissaga d’organistes notables, és considerat el precursor dels grans clavecinistes francesos Fou primer clavecinista de cambra de Lluís XIV després del 1655 la seva fama minvà i fou desposseït del càrrec 1662 Tingué nombrosos deixebles, entre els quals els Couperin, Jean-Henri d’Anglebert, Robert Cambert, etc Fou amic de Constantijn i de Christiaan Huygens el darrer formà part del grup dels Honnêtes Curieux, que conreà la música a París i que ell havia fundat Deixà, entre altres obres, diversos llibres de Pièces de Clavessin 1670