Resultats de la cerca

Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa

Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi

Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica

El 1688 Willem Bentinck acompanyà Guillem d’Orange a Anglaterra, on fou creat comte de Portland, i el seu fill, duc de Portland ducat de Portland Un germà petit d’aquest darrer, Willem Bentinck , fou creat comte del Sacre Imperi el 1732 i obtingué les senyories immediates de Knyphausen i Vare 1733, incorporades a Oldenburg el 1854 El 1886 adquiriren per successió la senyoria de Waldeck-Limpurg Württemberg

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació