Resultats de la cerca
Es mostren 5167 resultats
Pelegrí Clavé i Roqué

Pelegrí clavé i Roqué, Autoretrat (cap al 1833-34)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1822-33 Fou deixeble del pintor Salvador Mayol A Roma, estudià amb Tommaso Minardi 1833, que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana 1846-67 El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com retrats al…
Giambattista Della Porta
Literatura italiana
Científic i escriptor italià.
La seva obra correspon a la d’un típic representant del corrent màgic renaixentista, barreja indissociable d’aspectes científics, religiosos i màgics En el camp de la medicina fou seguidor de Paracels en la teoria de la signatura plantorum , tal com resta reflectit en la seva Phytognomonica 1588 Els seus treballs sobre física ja tenen un caràcter molt més elaborat i en un bon nombre d’aspectes poden ésser considerats com a precedents immediats de l’esclat científic del s XVII Fou autor del primer tractat sistemàtic sobre lents òptiques, Magia Naturalis , obra on també desenvolupà…
Juli Carsalade du Pont
Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…
Miró I de Barcelona
Història
Comte i marquès de Barcelona (946/47-966), fill de Sunyer I i de Riquilda.
Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…
Cecil John Rhodes
Història
Colonitzador anglès.
Fill d’un pastor protestant, el 1870 emigrà per raons de salut a l’Àfrica del Sud, on es dedicà al conreu del cotó fins el 1872 Representant del capitalisme colonial britànic, enriquit amb l’explotació de diamants a Kimberley Àfrica del Sud, fou elegit diputat al parlament del Cap 1881 i des del seu escó exigí l’expansió anglesa cap a l’interior La penetració alemanya cap al Transvaal donà força als seus arguments i el govern del Cap estengué el seu protectorat a Betxuanalàndia 1885 Fundà la British South Africa Company, que finançà amb l’explotació de les mines d’or, i obtingué dels bantús…
Enric Madriguera i Rodon
Música
Cinematografia
Violinista.
Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…
, ,
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
Marià Paieres i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà al convent de Sant Francesc Palma, Mallorca, on, el 1785, professà Destinat a Amèrica, el 1793 s’embarcà, a Cadis, i es traslladà a Mèxic, on pel setembre s’installà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a l’actual capital mexicana El 1796 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia començà la seva tasca, de primer a la missió de San Carlos Borromeo, on arribà el juliol i hi restà més de dos anys Posteriorment, anà a la missió de Nuestra Señora de la Soledad, on romangué fins el 1803, i després a la de San Diego de Alcalá 1803-04 Finalment, fou destinat a la missió de…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,