Resultats de la cerca
Es mostren 5342 resultats
espinel·la
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i magnesi, MgAl2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos i pes de prop de 4 g d’or fi, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
quiromància
Esoterisme
Art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.
Estretament vinculada a l'astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus Entre els grecs, alguns filòsofs, entre ells Aristòtil, li atribuïren caràcter diví Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà Així la mà conté en si tots els signes i trets característics de la persona, alhora que és considerada com un microcosmos, imatge completa de tot l’univers
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
any de la Nativitat
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de desembre.
Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII
Unió Mundial per a la Natura
Organització internacional que s’ocupa de promoure la conservació de la integritat i la diversitat naturals i l’ús sostenible dels recursos naturals.
Fundada a l’octubre del 1948, el 1956 canvià el seu nom original Unió internacional per la Protecció de la Natura pel nom actual Unió Internacional per la Conservació de la Natura Des del 1990, però, l’organització és més coneguda amb el nom d’Unió Mundial per a la Natura Agrupa 82 estats, 111 agències governamentals, més de 800 ONG, i científics i experts de 181 països Una de les seves activitats és el manteniment i l’actualització de la llista roja d’espècies amenaçades
Iacopo Francesco Riccati
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Residí a Venècia i a Treviso Relacionat amb tots els grans científics europeus contemporanis, publicà obres de filosofia, d’equacions diferencials i de física És conegut sobretot pel fet d’haver estudiat i resolt un tipus d’equació diferencial coneguda amb el seu nom Els seus tres fills, també matemàtics, Vincenzo Riccati 1707-75, Giordano Riccati 1709-90 i Francesco Riccati 1718-91 li publicaren una collecció de les seves obres amb el títol d' Opere del Conte Iacopo Riccati 1758, en quatre volums
Biblia pauperum
Obra d’origen alemany, inspirada en la Bíblia, que consta d’escenes del Nou Testament col·locades entre dues imatges de fets de l’Antic Testament, destinada a ús de la gent senzilla.
Els comentaris breus que acompanyen aquestes imatges fan veure la relació entre elles, sobretot en el sentit que les de l’Antic Testament són prefiguració de les del Nou Els més antics manuscrits conservats són de cap al 1300 Hom en publicà nombroses edicions xilogràfiques a Holanda, Alemanya i Itàlia i la més antiga de les holandeses coneguda és datada de vers el 1430 Hom en coneix també tres edicions tipogràfiques de Bamberg, fetes per Albrecht Pfister, datables entre el 1461 i el 1464
Julià Ballester
Cartografia
Cartògraf, paborde de la catedral de Mallorca.
Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca