Resultats de la cerca

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…

És conegut pel fet d’haver introduït importants modificacions en el clarinet al principi del segle XIX Fou, a més, un dels clarinetistes solistes més sollicitats d’Europa Des del 1800 fou músic imperial de cambra a Sant Petersburg El 1807 abandonà Rússia i oferí nombrosos concerts per Europa, en els quals difonia els perfeccionaments que aplicava a l’instrument Del 1815 al 1820 visqué a Anglaterra Müller fou el primer que emprà feltres en els mecanismes de les claus i introduí la brida metàllica per a subjectar la canya al bec, funció fins llavors duta a terme per un cordill A més, afegí tres…

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa,…

Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt…

Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero Musical de Palacio…

Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres…

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es…

Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Les seves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca les seves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el Cancionero Musical de Palacio es conserva el seu villancico…

Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna…

Se'n coneixen tres tipus M I H₂AsO₄, M I ₂HAsO₄ i M I ₃AsO₄ que són les sals mono-, di- i trimetàlliques d’aquestes només les alcalines són solubles en aigua Sota aquesta mateixa denominació són incloses les sals de l’àcid metaàrsenic HAsO₃ i piroàrsenic H₄ As₂O₇ Hom obté els arsenats per oxidació dels arsenits per deshidratació dels ortoarsenats són obtinguts els piro i metaarsenats La semlança entre l’ió fosfat PO₄ 3- i l’arsenat AsO₄ 3 - fa que les seves sals presentin propietats semblants Tots els arsenats són extremadament tòxics Hom els empra en la indústria, especialment…