Resultats de la cerca
Es mostren 17392 resultats
encendre la candela
Història del dret
En les subhastes o vendes a l’encant, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.
El moment era assenyalat, tradicionalment, amb l’encesa d’una candela la possibilitat d’obtenir la cosa subhastada, si hi havia prou ofertes, durava fins a acabar-se la candela
Otó I de Baviera

Otó I de Baviera
DP
Història
Duc de Baviera (1180-83), conegut també amb el nom d’Otó de Wittelsbach.
Frederic I Barba-roja, del qual era conseller, li donà el ducat de Baviera, que havia arrabassat a Enric el Lleó 1180 Els seus descendents hi regnaren fins el 1918
Querelle des Bouffons
Música
Nom donat a la polèmica virulenta que suscità a París (1752-53) la representació d’òperes italianes (entre les quals La serva padrona, de Pergolesi), que alguns intel·lectuals (com J.J.Rousseau, el baró de Holbach i altres enciclopedistes) declararen superiors a les òperes franceses.
Aquesta polèmica seguia les passes de la que ja hi havia hagut al principi del segle, i es repetí més tard entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni
Clodoveu II
Història
Rei merovingi de Nèustria i Borgonya (639-657).
Fill de Dagobert I, començà el regnat sota la tutela de la seva mare Nantilde, durant el qual Austràsia recuperà 656 l’autonomia que havia perdut en el regnat anterior
Aubàs
Caseria
Caseria del terme de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, vora el barranc de les Masies.
El Spill del 1519 diu que el lloc d’Albàs, on hi solia haver 15 albergs, era despoblat i només produïa herbatge El 1860, però, hi havia 4 cases habitades
Toixa
Toixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s’estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa de N a S, i a la vall baixa del riu de Toixa
o de riu de Xelva
(E).
El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’…
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…
Sant Joan de Palamós
Poble
Poble del municipi de Palamós .
Forma un nucli agrupat a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona Situat 1 km al N de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila L’antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, edifici del segle XVIII, és documentada des del 1191 al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de Palamós disposa de biblioteca, i celebra la seva festa major el primer…
Sant Pere del Puig (la Selva del Camp)
Art romànic
Ermita situada dalt d’un turó, a uns cinc-cents metres d’alçada, que domina la vila de la Selva del Camp i té una àmplia panoràmica sobre bona part de la comarca Inicialment fou una capella romànica, sembla que bastida a la darreria del segle XII La capella acollí donats i més endavant ermitans L’any 1298 Maria, vídua de Pere Alemany, fou admesa com a donada del santuari de Sant Pere del Puig, amb el pacte que havia de restar al seu servei fins a la seva mort i fer-hi estada Segons el testimoniatge de J Pié i Faidella, a l’entorn del 1860 encara es conservaven algunes arcades de…
Santa Anna de Llavorsí
Art romànic
El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria de Labarçi ,…