Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’…
Leon Goossens
Música
Oboista britànic.
Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal College of…
Ian Partridge
Música
Tenor anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres del 1956 al 1958 i fou membre del cor de la catedral de Westminster Posteriorment amplià la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama, on s’especialitzà com a cantant d’oratoris, faceta en què destacà a partir del 1958 i sobretot en el repertori barroc Ha format part de conjunts de música antiga com el Purcell Consort of Voices 1963-71 i ha actuat en solitari acompanyat al clavicèmbal per la seva germana Jennifer Ocasionalment ha interpretat obres del repertori romàntic -com ara H Berlioz- o del segle XX -per exemple R Vaughan Williams…
guerra judicial
Dret processal
Ús del poder judicial contra adversaris polítics.
El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència, terrorisme,…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…
Mecklenburg
Regió
Regió d’Alemanya, entre les costes de la mar Bàltica i Pomerània, al N, i el Brandenburg, al S.
Ocupa una part de la gran plana d’origen glacial de l’Alemanya septentrional, i presenta un paisatge de turons coberts de bosc que alternen amb nombrosos llacs Produeix, sobretot, patates, bleda-rave i civada El principal centre i la capital és Rostock Els primitius pobladors germànics foren desplaçats pels eslaus vendes cap al 660 dC, els quals foren sotmesos al s XII per Enric el Lleó, duc de Saxònia El 1170 el cap vende Pribislav fou nomenat príncep de l’imperi, i els seus descendents regnaren al Mecklenburg fins el 1918 Ocupat pels soviètics el 1945 i incorporat a la República Democràtica…
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou elegit 1515…
Canes
Vista del port de Canes, a França, població de la Costa Blava
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, vora la Costa Blava.
Les muntanyes d’Esterel, que l’arreceren dels vents freds del nord-oest, en temperen el clima Important estació turística d’hivern, època de l’any en què duplica la població, és una de les estacions balneàries més importants de França El Boulevard du Midi i el passeig de la Croisette, que voreja el golf de la Napoule, en són els principals centres d’esbarjo El port és principalment esportiu Modernament s’hi han establert nuclis suburbans industrials acer, construccions aeronàutiques i navals, fàbriques tèxtils Des de l’any 1946 hom hi celebra un festival internacional de cinema…