Resultats de la cerca

Es casà amb el príncep Carles d’Anglaterra el 1981, del qual es divorcià el 1996 Personatge carismàtic, la seva mort en accident de trànsit, en intentar escapar d’uns fotògrafs, commogué el món

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

Nebot de S de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid 1965 Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d’Ensenyament de la UGT El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures Ministre de cultura 1982-88 i 1988-92, portaveu del govern socialista 1985-88, ministre d’educació i ciència 1988-92 i d’afers…

Pertany a la generació llançada per FFCoppola al film The Outsiders 1983 Ha actuat, entre d'altres, a Risky Business PBreickman, 1983, Top Gunn TScott, 1986, The Color of Money MScorsese, 1986, Rain Man BLevinson, 1988, Born on the 4th of July OStone, 1989, The Firm SPollack, 1993, Interview with the Vampire NJordan, 1994, Mission Impossible Bde Palma, 1996, film que també produí, Jerry Maguire CCrowe, 1996, Eyes Wide Shut SKubrick, 1999, Magnolia PThAnderson, 1999, Mission Impossible II JWoo, 2000, Vanilla Sky CCrowe, 2001, Minority Report SSpielberg, 2002, The Last Samurai EZwick, 2003,…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998, anuncià la…

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray 1986 i el…