Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
Mairead Corrigan

Mairead Corrigan
© Miguel Angel Invarato-PRESSENZA-IPA (by-nc-sa)
Política
Activista nord-irlandesa.
Cofundadora, juntament amb Betty Williams, de l’organització Gent per la Pau Inicià el seu activisme a favor de la pau a Irlanda del Nord quan tres dels fills de la seva germana moriren atropellats per un membre de l' Irish Republican Army , el qual fou abatut per les tropes britàniques mentre fugia Betty Williams, antiga membre de l’IRA, presencià els fets i començà una campanya de recollida de signatures per a demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’ Irlanda del Nord que acabà…
Antoni Ballester i Nolla

Antoni Ballester i Nolla (1974-75)
© Institut de Ciències del Mar
Geografia
Químic i oceanògraf.
Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament…
Eructe
Patologia humana
És anomenada eructe l’expulsió sonora d’aire a través de la cavitat bucal De fet, l’eructe és un procés fisiològic normal, que es produeix quan petites quantitats d’aire que han entrat a l’esòfag o l’estómac juntament amb el bol alimentari pugen fins a la cavitat bucal, de la mateixa manera que una bombolla d’aire ho fa dins una piscina, o bé són premudes per la paret de l’estómac En la majoria dels casos, els eructes es produeixen en persones sanes, com s’esdevé habitualment després dels àpats abundants, després de la ingestió de begudes gasoses, en mastegar xiclet o simplement…
Juli Moll i Gómez de la Tía
Filologia
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…
Papitu

Papitu (any 1, núm. 1, 25 de novembre de 1908)
Setmanari
Setmanari satíric.
Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…
Francesc Alió i Brea
Música
Compositor, pianista, folklorista i crític.
Estudià piano amb Carles G Vidiella, i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell Fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença, juntament amb altres personalitats com Lluís Millet i Amadeu Vives Les seves Sis melodies per a cant i piano 1887 representen un dels primers exemples de lied català, juntament amb el cicle La Primavera 1880 de Felip Pedrell, autor del pròleg d’aquesta obra d’Alió Durant el mateix any publicà també un recull titulat Cinc cançons per a cant i piano En aquestes composicions Alió posà música a poemes d’Àngel…
,
Reial Club Columbòfil de Catalunya
Columbofília
Club de coloms missatgers de Sant Julià de Vilatorta.
Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a…
Sorpe
Poble
Poble (1 262 m alt.) del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Campos d’Arenós
Campos d’Arenós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montanejos (Alt Millars), emplaçat a la dreta del riu.
Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842 L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins el 1841 l’edifici actual fou bastit en 1785-1811 Fou municipi fins el 1974, en què hom l’annexà a Montanejos, juntament amb el llogaret d’El Romeral