Resultats de la cerca

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…

Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època romana Segons la…

Segons alguns estudiosos, és possible que estudiés a Roma, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi Fou organista i director de la capella musical de Wojciech Baranowski, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia des del 1608 Fou a aquest prelat que dedicà dos volums de música sacra en llatí, publicats a Venècia el 1611 Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit organi 7, 8 vv, insts i Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi 1-6 vv, insts Es tracta de dos…

Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament un seise La…

Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’altre es…

El 1556 entrà en la Companyia de Jesús i el 1562 fou nomenat mestre d’arts a la Universitat de Gandia Es dedicà a les matemàtiques, l’astronomia, la música, la filosofia i la teologia, i estudià llatí, grec i hebreu Fou catedràtic a Gandia, València, Barcelona i Palma, on fou el primer que ocupà una càtedra d’arts a l’Estudi General de Mallorca Fou a més rector del Collegi de Monti-sion de Palma Pel que fa a la seva obra, defensà la concepció filosòfica basada en l’aritmètica i la geometria com a fonaments de la realitat en escrits com Epytome Scientiarum Mathematicarum , Epytome…

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…

Monjo benedictí originari d’una família noble, estudià al monestir de Reichenau sota el mestratge de l’abat Berno i professà en aquest mateix monestir l’any 1043 Fou un intellectual amb amplis coneixements i interès per disciplines tan variades com la història, la música o l’astronomia La seva contribució més important és una cronologia des dels orígens de l’era cristiana fins a l’any de la seva mort, on recull moltes notícies d’interès musical També fou l’autor del tractat Opuscula musica , on parla dels modes gregorians i rebutja la notació dasiana proposant-ne una altra per a representar…

Professà al convent augustinià del Socors de València 1559 Estudià filosofia a Alcalá i es graduà a València de mestre en arts 1566, doctor en teologia 1566 i mestre en teologia 1568 Catedràtic de dialèctica i filosofia a la Universitat de València 1566-69, regí després la càtedra de sant Tomàs durant quasi quaranta anys Fou procurador de la causa de beatificació de Tomás de Villanueva 1599-1602, vuit vegades prior dels convents valencians i definidor en el capítol general del 1575 Important per a l’estudi del dret és el seu Commentarium in disputationem de iustitia , segons sant Tomàs, en…