Resultats de la cerca

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Moltes de les seves novelles, caracteritzades per un realisme màgic, tenen una temàtica bèllica Maggie, a Girl of the Streets 1892, The Red Badge of Courage 1893, Wounds in the Rain 1900, que tracta del tema de la guerra de Cuba, i Active Service 1899, sàtira sobre la guerra entre Grècia i Turquia També escriví poesia

A quinze anys publicà el primer llibre, Poetical Blossomes 1633 Fou professor a Cambridge Monàrquic, durant la guerra civil s’exilià a França, i tornà a Anglaterra amb la Restauració La seva poesia és conceptuosa i artificial The Mistress 1647, Pindaric Odes 1656, The Davideis 1656, poema èpic Escriví el drama pastoral Love's Riddle 1638

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Íntim amic de Puškin, fou un gran defensor del Romanticisme En aquest sentit es destaquen, dins el camp de la crítica literària, les seves Pis’ma iz Pariža ‘Cartes des de París’, 1826-27 La seva poesia, molt abundosa i de to principalment polític, evolucionà des d’una ideologia liberal fins a una postura conservadora i monàrquica

És autor de nombrosos llibres de poesia, marcats d’un profund accent de patriotisme eslovac, dels quals cal esmentar Hoj zem drhahá ‘Oh, terra estimada’, 1919 i Kamen na medzi ‘La pedra de la frontera’, 1925 En la seva obra narrativa predominen els arguments autobiogràfics — Maroško 1932— i històrics — Julia 1930 i Odkaz mrtvych ‘El testament dels morts’, 1936—

Emigrà als EUA Cristià convertit a l’islam i convençut panislamista, aprofità la tribuna del periòdic Al-Hudà i les seves obres per a defensar la unió àrab enfront del colonialisme Autor de diverses narracions de viatges, de Muluk al-'arab ‘Els reis dels àrabs’, i imitador de Walt Whitman, introduí la poesia lliure a la literatura àrab

Fou el primer a adoptar la llengua popular com a mitjà d’expressió poètica Inspirat en la poesia popular dita “femenina”, escriví, en audaços versos byronians, els dos volums de Pesme ‘Poemes’, 1847-51 Esdevingueren clàssics els seus coneguts poemes d’inspiració patriòtica L’adéu als estudis i El camí de Kolo alguns poemes seus foren musicats

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Conreà els gèneres més diversos poesia, teatre, assaig, novella, etc i, influït per la societat gallesa, pel catolicisme i per les idees de Maurras i Barrès, fundà el partit nacionalista Plaid Cymru Pel seu alt patriotisme, és considerat una de les màximes figures galleses de tots els temps Algunes obres seves han estat traduïdes al català